Print article

ESPERANT LA FI DE LA HISTÒRIA

 

 

No és gens incòmoda aquesta postura
de fer-me dir per coses que excedeixen
les meues pròpies artèries, que són
fora de mi, exànimes, fora de la vida.
Possiblement aspres al tacte,
engendrades per mans també aspres
i amb les ungles brutes, estan fetes de fusta,
ferro o alumini. Tant se me'n dóna,
m'agrada tocar-les, sense cap altra pell
que els meus ulls tancats, notar lleus
imperfeccions que ja vénen de fàbrica,
els primers símptomes de deteriorament.
Envejo, però, la vida física i extingible
d'aquesta quincalla sense cap valor remarcable,
que no vol saber gaire de l'eternitat.
Com la dels plàstics que emboliquen
els mobles quan et canvies de casa.
En això radica el meu alliberament.
Descobrir una veu desfeta que irromp
en els transistors que es van quedant sense piles,
estudiar l'ordre dels cubells de les escombraries,
abans i després d'haver passat els camions
de la neteja.
Faig entrar en joc una cosa
diferent de la voluntat, una cosa aliena, bàrbara.
Toco la nervadura d'unes fulles seques.
Com si em trobés en condicions
de traçar límits, d'obligar-me a inventar-los.

 

De La degradació natural dels objectes

Premi Jocs Florals de Barcelona 2004.

Barcelona, Proa. 2004.


WAITING FOR THE END OF HISTORY



This position isn't uncomfortable at all
to make me say things that press beyond
my own arteries, stock-still past life.
Possibly rough or harsh to the touch,
with dirty fingernails, they are made
of wood, iron or aluminum. It doesn't matter
to me, I like to touch them, with no other
skin than my closed eyes, to notice
the slight imperfections that come from
the factory, the first signs of decay.
Nevertheless, I envy the physical and
extinguishable life of these trinkets
with no apparent value, that display
no interest in eternity. Like the plastic
wrapping on furniture when you move.
This is precisely where my freedom lies.
Discovering hoarse voices coming through
radios that are running out of batteries,
studying the order of trash containers
before and after garbage trucks come by.
I have something other than willpower,
something alien, something foreign that comes
into play. I touch the nerves on dry leaves.
As if I found myself in a state to establish
limits, to force myself to make them up.

 

From The Natural Decay of Objectes.

Barcelona: Proa, 2004.