UN MATÍ QUALSEVOL-ANY MORNING (ADELL JOAN-ELIES)

HOME » POETS & POEMS » ADELL JOAN-ELIES See also

Print article

UN MATÍ QUALSEVOL

Em desperto amb la impressió d’haver
passat la nit en blanc. Ja és de matí
tot i notar l’hermètica insistència
de les parpelles. Em torno a refugiar en el son.
Sento, però, els pensaments vacil·lants,
a punt d’esclatar. Sé que és la marca recent
d’un estrany tatuatge que em neguitejarà
al llarg del dia. També sé positivament
que ja no em tornaré a adormir. El silenci
em diu que hi ha coses pendents. Coses sense
veritable importància. Aquests raigs de sol
resplendents i tendres em parlen també.
¿Per què és tan bonic aquest matí de setembre
quan hi ha records embriacs que la memòria
impedeix de compartir? Estiro les cames fora del llit.
Poso els peus a terra mentre miro ben fixament
les formes estranyes dels dits descalços.
Hi entreveig, gairebé a desgrat, fragments
d’una realitat que sobreviuen a la intempèrie.

D’Encara una olor.

Premi Alfons el Magnànim València de Poesia.

Alzira, Bromera, 2003.

ANY MORNING

I wake up with the impression of having
spent a sleepless night. It's already morning
even though I can still feel the tight insistence
of my eyelids. I return to my sleep shelter.
Nevertheless, I notice jumbled thoughts
on the verge of exploding. I know they're the recent
sign of a strange tattoo that will bother me
all day long. I also know for sure that I
won't be able to go back to sleep. Silence
informs me there are things pending. Things
of no great importance. These rays of bright
and gentle sunlight also let me know.
Why is this September morning so beautiful
when there are drunken remembrances
memory prevents me from sharing? I stretch
my legs over the side of the bed. I put my
feet on the floor while I stare intently
at the strange shape of my bare toes.
I can make out, almost against my will, pieces
of a reality that survived the disaster.

From Even a chance smell.

Alzira: Bromera. 2003.