Print article

LA TAULA PARADA



Ara paro taula, com cada nit,
posant les coses al lloc on s'espera
que han d'estar. Els coberts i els tovallons,
els vasos i els plats. L'ampolla de vi
i una mica d'aigua. Paro taula també
per a tu, ja ho saps. Com cada nit.
I deixo l'espai necessari
per als nostres cossos cansats.
Mengem i mirem la televisió
asseguts al sofà. Ens posem al dia,
del món i de nosaltres. Poques vegades diem
la veritat estricta. No mentim tampoc.
Adaptem tot allò que ha succeït
a una versió reduïda de la realitat,
sense posar res en perill.
Tot sabent que la vida es resisteix
a ser penetrada per la pròpia vida.

 

De La degradació natural dels objectes

Premi Jocs Florals de Barcelona 2004.

Barcelona, Proa. 2004.


THE TABLE IS SET

 

 

I'm setting the table, the same as every night,
putting things in the places where they're
expected to be. Silverware and napkins,
glasses and plates. The bottle of wine
and a little bit of water. As you know,
I'm setting the table for you as well.
The same as every night. I leave just
enough room for our exhausted bodies.
We eat while we watch television
from the sofa. We catch up on world
news and each other. We seldom tell
the real truth. We don't exactly lie either.
We adapt everything that has happened
to an abridged version of reality
without jeopardizing anything.
Fully aware that life refuses to be
fathomed or forced by life itself.

 

From The Natural Decay of Objectes.

Barcelona: Proa, 2004.